eines

diumenge, 9 de juny del 2013

LES EINES D’ADHERIR I SOLDAR

SOLDADOR ELÈCTRIC


Elecció
- En funció de la potència (15 W, 35 W, 65 W, 80 W, etc.).
- Fins a 35 W per a treballs d’electrònica.
- Entre 30 i 65 W per a treball d’electricitat.
- Més de 65 W per treballs en planxa i platines.
- Segons la tensió de alimentació (125 V o 220 V).

Normes d’ús
- Tant les parts que s’han de soldar com les puntes del soldador han d’estar netes d’impureses i d’òxid.
- El soldador ha d’estar calent i la punta estanyada.
- Per suprimir l’òxid es pot utilitzar pasta desoxidant. Aquesta pasta s’aplica directament a una de les peces que s’han de soldar.
- Cal col·locar la punta del soldador en contacte sobre l’element que s’ha de soldar.
- Un cop aquest element està calent, cal aplicar l’estany sobre la punta del soldador.
- Després de fondre l’estany, se separa el soldador i es deixa refredar la soldadura.
- No es convenient bufar sobre la soldadura ja que un refredament ràpid pot produir esquerdes.
- Una soldadura brillant indica que està ben feta. Una soldadura mat indica que és incorrecta.

Normes de seguretat
- Compte: el soldador funciona amb corrent elèctric.
- No es pot tocar la part metàl·lica del soldador si està calent
- No s’haurà de recolzar en llocs que es poden cremar (taula, carpetes, etc.)
- A la farmaciola de l’aula de Tecnologia hi ha d’haver material per curar les cremades.
- Si el soldador està calent, no feu moviments bruscos o sacsejades per evitar un despreniment de l’estany amb el perill de produir cremades.










EL BUFADOR O SOLDADOR DE GAS
Elecció
- Pel tipus de la rosca de la bombona.
- Amb mànega flexible o fixa.


Normes d’ús
- Normalment s’utilitzarà per soldar tubs o planxes de coure, de llautó i de plom o per donar forma als de plàstic.

Procés que cal seguir per soldar:
1. Les parts que s’han de soldar han d’estar netes d’impureses i d’òxid.
2. Per suprimir l’òxid es pot utilitzar pasta desoxidant. Aquesta pasta s’aplica directament damunt d’una de les peces que s’han de soldar.
3. Acoblament de les peces
4. Caldrà escalfar aquests estris fins que la pasta es torni líquida i les peces tinguin un color rogen. S’ha de fer de manera uniforme i amb un moviment oscil·lant.
5. Apliquem l’estany directament sobre les peces tot apartant el soldador de gas.
6. És convenient, un cop refredada, netejar la zona de la soldadura i treure’n la pasta desoxidant sobrant.
- Si volem doblegar tubs de plàstic rígid (PVC), hem d’escalfar la part del tub que s’ha doblegar tenint en compte que la flama toqui el tub.

Normes de seguretat
- Hem d’assegurar-nos de la inexistència de fuites (abraçadores, juntes, mànega).
- La pasta oxidant és irritant. És convenient utilitzar guants protectors.
- Tant si es fa un excessiu escalfament com si s’han de fer diverses soldadures, es produeixen fums. Per això, convé treballar en un local ben ventilat
- A la farmaciola de l’aula de Tecnologia hi ha d’haver material per curar les cremades.



LES EINES DE MESURAR, TRAÇAR I MARCAR

LA CINTA MÈTRICA
Elecció
- Per la longitud de la cinta mètrica en metres.
- Pel grau de precisió (classe II i classe III). La tolerància va en funció de la llargada de la cinta

Normes d’ús
- És un instrument de mesura, per tant hem de tenir cura d’on la deixem i de no escantonar-la.
- No hauria d’entrar cap mena de brutícia dins de la caixa on s’enrotlla.
- No es pot torçar la cinta bruscament.
- Sempre que no sigui utilitzada ha d’estar recollida.
- Hem d’ajudar la cinta, quan la volem plegar, a entrar dins la caixa

Normes de seguretat
- Hem de tenir precaució en la seva utilització, perquè podem tallar-nos amb els cantells.










EL REGLE GRADUAT D’ACER INOXIDABLE
Elecció del regle
- Per la seva longitud en mil·límetres.
- Per la seva graduació.



Normes d’ús
- El zero del regle sempre coincideix amb el seu extrem esquerre.
- És un instrument de mesura, per tant no podem usar-lo per altres finalitats.
- Ha d’estar sempre net.










L'ESCAIRE
Elecció
- Per la longitud en mil·límetres.
- Pel material de construcció de l’escaire.


Normes d’ús
- Sempre hauríem d’elegir una cara de la peça de referència que considerem plana, damunt la qual recolzarem i podrem desplaçar l’escaire amb la finalitat de comprovar la coincidència entre les cares.
- Per a la comprovació d’un angle recte (90º), desplaçarem l’escaire damunt la cara de referència i comprovarem la coincidència de l’altra cara de la peça.
- Pel traçat de perpendiculars hem de recolzar l’escaire damunt la cara de referència i desplaçar-lo
- És un aparell de mesura, per tant hem de tenir molta cura a l’hora d’usar-lo.










EL PEU DE REI


Elecció
- En funció de la longitud del regle en centímetres.
- En funció de l’apreciació del nònius.
- En funció del material de construcció .
- En funció de la forma de les boques.

Normes d’ús
- Per poder conservar-ne la seva precisió, cal utilitzar el peu de rei amb molta cura. No el podem retirar de la peça que s’ha de mesurar sense obrir prèviament les boques.
- No el podem deixar barrejat amb altres eines.
- Per evitar-ne l’oxidació, cal netejar-lo i greixar-lo suaument i periòdicament.










EL GONIÒMETRE O CENTENELLA

Elecció
- En funció del material de construcció.
- En funció de la precisió que necessitem.
Normes d’ús i conservació
- S'utilitza per mesurar angles.
- És un instrument de mesura, per tant s’ha de tenir cura a l’hora d’usar-lo.
- No el podem barrejar amb les altres eines.
- Cal netejar-lo i greixar-lo periòdicament per protegir-lo de l’oxidació.










LES PUNTES DE SENYALAR

Normes d’ús
- Les puntes han d’estar correctament afilades.
- No s’han de fer servir per foradar.
- Hem d’utilitzar-les amb una certa inclinació

Normes de seguretat
- Compte amb les puntes, poden fer mal. És convenient protegir-les amb taps de suro.










EL COMPÀS DE PUNTA
Elecció
- Per la seva longitud en mil·límetres.

Normes d’ús:
-Cal que tingui les puntes correctament afilades.
-És convenient ajustar la mida de les puntes utilitzant el cargol de regulació, partint d’una distància superior a la desitjada.

Utilitat
- Per al traçat d’arcs i cercles.
- Per determinar perpendiculars.
- Per transportar distàncies.
- Per marcar divisions equidistants.
- Per al traçat de paral·leles

Normes de seguretat
- Les puntes són perilloses, hem d’anar en compte.










EL NIVELL


Elecció
- Per la longitud en mil·límetres.
- En funció del lloc on s’ha d’utilitzar (treball mecànic, fusteria, construcció, etc.).
- Alguns nivells incorporen a més del nivell horitzontal, el vertical i el de plans inclinats.

Normes d’ús
- La sola del nivell ha d'estar sempre neta i sense cap partícula adherida.
- Cal evitar els cops i les rascades.
- El nivell és una eina de precisió que no s'ha de deixar en llocs bruts o amb perill de caure a terra.
- Abans de desar-lo al seu lloc cal comprovar que estigui net i netejar-lo si s'escau.


LES EINES PASSIVES

EL CARGOL DE BANC



Elecció
- Per la mida de les mordasses.
- Per la guia: quadrada o rodona.
- Per la base: fixa o mòbil.

Normes d’ús
- S’utilitza per subjectar les peces que hem de treballar, tant si les hem de foradar, llimar, doblegar, serrar...
- El cargol ha d’estar fixat correctament al banc de treball.
- L’obertura o tancament del cargol es fa amb la barra o palanca.
- L’alçada òptima del cargol de banc és la representada amb el colze segons la figura.

Normes de seguretat
- Per prémer més fort el cargol, no es pot picar la palanca amb el martell o un altre objecte.
- La peça ha d’estar ben subjecta. No es pot moure quan hi treballem a sobre.
- Les estries de les mordasses no poden estar desgastades.
- Les mordasses es fan malbé si es premen fortament sense cap peça entremig.


LES EINES DE CARGOLAR

EL TORNAVIS


Elecció
- La cabota del cargol ha de coincidir amb la punta del tornavís.

- En funció del diàmetre de la tija i la seva longitud. Exemple: 3 x 100

Normes d’ús
- No es pot utilitzar com un tallant o un punxó.
- No es pot utilitzar com una palanca

Normes de seguretat
- El mànec no pot estar greixós.
- No es pot subjectar la peça que s’ha de cargolar amb la mà.
- No s’ha de portar el tornavís a les butxaques, ens el podem clavar.
- És preferible que el seu mànec sigui aïllant.


CLAU FIXA
Elecció
- En funció de la mida del cap del cargol o de la femella.
- En funció del lloc d’utilització, plana, colzada, tub o Allen.
- En funció del tipus de cabota del cargol que cal collar.





Altres tipus de claus:

Normes d’ús
- Cada tipus de clau s’ha d’utilitzar segons l’accés al cargol o a la femella.
- La mida de la clau sempre ha de coincidir exactament amb la mida del cap del cargol o la femella.
- Llevat de claus especials, no es pot picar damunt de la clau per prémer més fort.
- La clau de tub pot ser premuda amb diferents claus

Normes de seguretat
- Tant les claus com les mans no han d’estar greixoses.
- No es poden utilitzar mai com a martell.
- No estan preparades per ser utilitzades en llocs amb tensió elèctrica


LES EINES D’AGAFAR O RETENIR

LES ALICATES


Elecció
- Per la seva utilització:
  =segons la feina que s’ha de fer
  =amb aïllament del mànec o no
- Per la longitud de la llargada de les alicates en polzades o mm.

Normes d’ús
- Cal utilitzar cada tipus d’alicates segons la funció per a la qual han estat construïdes.
- Les més usuals són les de boca plana, boca rodona i universals.

Altres tipus de boques d’alicates:



 Normes de seguretat
- No s’han de col·locar mai els dits entre el mànec.
- En cas d’utilitzar les alicates amb tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant










EL SERJANT              

Elecció
- Per l’obertura entre braços en mm
- Per la profunditat en mm

Normes d’ús
- La pressió de la premuda ha d'anar d'acord amb el material.

Normes de seguretat
- Cal tenir cura que el serjant no s’afluixi durant el treball.

- Els serjants de grans dimensions, mal afermats, poden caure a terra amb el perill consegüent per als peus.

LES EINES DE PERFORACIÓ
LA BARRINA

Elecció
- Pel diàmetre de la tija.
- La unió del mànec i la tija ha de ser sòlida.

Normes d’ús
- S’utilitza per perforar fusta o materials tous.
- També es pot utilitzar per iniciar el roscatge de visos.
- El sentit de gir ha de ser el de les agulles del rellotge en perforar i en sentit contrari en retirar-la.

Normes de seguretat
- La unió de la tija amb el mànec ha de ser sòlida, sinó és així, pot provocar lesions a la mà.
- La punta està afilada, per tant cal anar en compte amb el seu ús.










LES BROQUES

Elecció
- En funció del tipus de material que s’ha de foradar:
                -per a metall: broques d’acer ràpid
                -per a fusta: broques d’acer al carboni, serra de campana i broques de pala
                -per a plàstic: broques d’acer ràpid (HSS=high speed steel)
                -per a obra: broques de wídia
- En funció del diàmetre en mm del forat que s’ha de fer.

Normes d’ús
- Cal utilitzar la broca adequada segons el material a foradar.
- La punta de la broca té que estar ben afilada.
- La broca ha d’estar neta.

Altres tipus de broques
Les broques més usuals són les anomenades helicoïdals. Tot i així, en funció de la feina que s’hagi de fer tenim una amplia gama de broques especials: broques per aixamfranar, broques de més de dues ranures, etc.











EL TREPANT PORTÀTIL


Elecció
- En funció de la potència consumida.
- En funció del diàmetre de la broca.
- En funció del nombre de velocitats (una, dues o regulable).
- Per les funcions que pot fer: trepant i percussor.
- En funció del grau d’aïllament, segons l’ambient on hagi de treballar.

Els passos que s’han de fer per col·locar la broca són:
1. Obrir o tancar girant el portabroques fins que entri la broca.
2. Col·locar la broca, tan a fons com es pugui, dins el portabroques.
3. Prémer amb la clau el portabroques.
4. Un cop hem acabat la feina o volem canviar de broca, hem d’afluixar el portabroques amb la clau i treure’n la broca.

Normes d’ús
- Les broques han d’estar netes i esmolades.
- Si el trepant disposa de dues velocitats és convenient iniciar el forat amb la més lenta.
- Un cop la broca és a punt de traspassar el material cal reduir la pressió sobre l’objecte que hem de foradar.
- No cal exercir més pressió que la necessària.

Per foradar fusta:
- Cal marcar prèviament la superfície amb un punxó o un clau.
- Es poden utilitzar broques d’acer al carboni, de campana o de pala.
- És convenient posar, sota la fusta que hem de foradar, una altra fusta per poder travessar la primera sense problemes.

Per foradar metall:
- Assegurar fermament, tant com sigui possible, la peça a foradar.
- Si hem de foradar una planxa fina, és preferible col·locar-hi a sota una fusta per evitar que la planxa es deformi.
- Cal marcar prèviament el forat amb un punxó.
- Utilitzar broques d’acer ràpid
- Sempre és preferible fer un forat de petit diàmetre abans de fer-ne un de diàmetre més gran.
- Si el material és molt dur és convenient no forçar la màquina, i treure periòdicament la broca del forat perquè es refredi.

Per foradar plàstics cal:
- Utilitzar broques d’acer ràpid.
- Seguir els mateixos passos que per foradar fusta.

Per foradar obra:
- Cal utilitzar el percussor per al formigó, totxana, ciment, etc.
- Per foradar guix o rajoles no és recomanable utilitzar el percussor.
- Cal utilitzar broques de wídia.
- La pressió ha de ser constant.
- Si el forat és profund es pot retirar la broca del forat per poder treure la pols

Normes de seguretat
- No es convenient portar robes massa amples. Es podrien enganxar al trepant.
- Cal anar en compte amb els cabells llargs.
- És recomanable portar guants i ulleres protectores.
- Hem de vigilar que no ens oblidem col·locada la clau del portabroques, ja que podria sortir disparada.
- Sempre que sigui possible, utilitzeu un suport vertical i subjecteu la peça amb les mordasses.
- El trepant ha d’estar aturat abans de deixar-lo de la mà.
- Cal desar-lo sempre sobre una superfície plana i estable.
- No és convenient tocar la broca després d’usar-la, segurament està calenta i ens podem cremar.
- Els trepants han de ser preferentment de doble aïllament.
- El cable ha d’estar allunyat de la broca i de la seva zona de treball
- Si no l’estem utilitzant, és millor desconnectar-lo.










EL TREPANT DE SOBRETAULA

Elecció
- En funció de la potència consumida.
- En funció de la broca de major diàmetre utilitzable.
- En funció del recorregut.
- En funció del nombre de velocitats.
- En funció del diàmetre mínim de la columna.

Normes d’ús
- Les broques han d’estar netes i esmolades.
- El centre del forat ha de coincidir amb la punta de la broca.
- Sempre que sigui possible, la peça que s’ha de foradar ha d’estar ben subjecta durant tota l’operació de  a foradar.
- Si el forat és passant, hem de preveure que la broca no toqui mai la taula de suport.
- Si no hem pogut subjectar la peça, per evitar que giri, es poden posar uns topalls a les ranures de la taula de suport.

Els passos que s’han de seguir per col·locar la broca són:
1. Girar el portabroques fins que hi entri la broca.
2. Col·locar la broca, tan a fons com es pugui, dins el portabroques.
3. Tancar i prémer el portabroques amb la clau.
4. Un cop hem acabat la feina o volem canviar de broca hem d’afluixar el portabroques amb la clau i retirar la broca.


Canvi de velocitat
El canvi es pot fer modificant la disposició de les corretges trapezoïdals de la part superior del trepant.
Això es fa de la manera següent:
1. Es desconnecta la màquina, i millor si es desendolla.
2. S’obre la tapa protectora de la caixa de politges.
3. S'afluixen les corretges.
4. Es disposen en funció de la velocitat requerida
5. Per evitar un desgast prematur, les corretges han d’alinear-se horitzontalment.
6. Es tensen de nou les corretges.
7. Es tanca la tapa protectora

Per foradar cal:
1. Seleccionar la velocitat en funció de l’ús: tipus de forat i tipus de material.
2. Col·locar la broca adequada.
3. Si el forat és cec, ajustar el topall del regle indicador a la mida escaient.
4. Posar la màquina en marxa.
5. Moure la palanca d’avançament fins que coincideixi la broca amb el centre del forat.
6. Quan coincideixi el centre del forat amb la punta de la broca, prémer per començar a foradar.
7. Si el forat és molt profund caldrà periòdicament moure la broca endins i enfora per facilitar la sortida d’encenalls (fusta) o llimadures (metall) i la refrigeració.
8. Un cop acabat de fer el forat cal aturar la màquina, treure’n la broca i netejar la taula suport.
9. Si queden rebaves al voltant del forat es pot fer un aixamfranat o es poden treure amb una llima

Normes generals a tenir en compte:
- A major diàmetre del forat, menys velocitat.
- Amb materials més durs hem de prémer més la broca.
- Perquè no s’escalfi el trepant hem de reduir la velocitat i la pressió d’avançament a la vegada.
- Si és necessari, utilitzar refrigerant per refredar la broca.
- Per fer forats grans en planxes fines hem d’utilitzar velocitats lentes i fer poca pressió per evitar la deformació del forat i evitar també l’acció percussora del trepant.
- Per forats de diàmetre superior a 8 mm, primer és convenient fer un forat amb una broca petita per evitar un escalfament de la broca de més diàmetre.

Normes de seguretat
- Convé evitar les robes massa folgades pel perill que comporta enganxar-s’hi. Els punys de les mànigues han d’anar ajustats.
- Cal anar en compte amb els cabells llargs. És imprescindible portar-los recollits.
- És recomanable portar ulleres protectores i guants.
- Hem de vigilar que la clau per prémer no ens quedi oblidada en el portabroques, perquè podria sortir disparada.
- No s'han de subjectar les peces amb las mans, sobretot si són petites. Sempre que sigui possible utilitzarem una mordassa subjectada a la taula suport. Per subjectar la planxa utilitzarem alicates o tenalles.
- La caixa de les corretges sempre ha d’estar tancada.
- No es poden manipular les corretges amb la màquina en marxa.
- No és convenient tocar la broca després del seu ús, segurament està calenta i ens podríem cremar.
- Mentre no s'utilitzi, és millor desconnectar el trepant.




LES EINES D’ABRASIÓ O FRICCIÓ

LA LLIMA

Elecció
-Segons la naturalesa del material
=        Picat i grau de tall
                


Segons la forma de la peça que cal llimar
=         Forma de llima
                Segons les dimensions de la peça
=       Longitud de la llima i picat
                Segons la fase de treball
         Grau de tall i picat

Les formes de llima més usuals:



Normes d'ús
Tècniques bàsiques per llimar
1.       Posició de l’operari (veure cargol de banc).
2.       Subjecció correcta de la peça per evitar vibracions.
3.       Direcció del llimat:
- S'empeny endavant
- Desplaçament horitzontal sense vaivens
- Llimar fent passades encreuades a 45º
4.       Neteja de les llimadures amb la carda.

Normes de seguretat
- El mànec  ha d’estar ben subjecte a la llima i net de greix.
- Cal evitar donar cops entre les llimes.
- No poden estar greixoses, desgastades o plenes de llimadures


LES EINES DE TALL

LES TISORES

Elecció:
                Per la seva utilització i d'acord amb el material que hem de tallar:
                               - D’electricista
                               - De planxa
                               - De paper
                Per la llargada en mil·límetres.

Normes d’ús:
              - Segons els material que hem de tallar, usarem un determinat tipus de tisores.
              - Les més usuals són:
              - D’electricista
              - De planxa
              - En cas de tallar planxa és necessari marcar el camí de tall.
              - En cas de pelar un fil conductor hem d’evitar malmetre el tall.
              - No s’han de tallar mai materials més durs que la tisora utilitzada.

Normes de seguretat:
                -En cas d’utilitzar-les en tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant.
                -Pel fet de ser una eina de tall, hem de vigilar al moment d’usar-la.
                -Cal tenir en compte la posició correcta de la mà, que varia segons el tipus de tisores.
Tipus:
=         tisora universal per xapa
=       tisora per xapa amb tall a l'esquerra










LA SERRA DE MÀ


Elecció de la fulla:
Depèn del material que cal tallar


Material                  Gruix de les dents            Dents/cm             Dents/polzada
  
Metalls tous            Gran gruix                          6 a 9                      14 a 22

Metalls durs            Poc gruix                            9 a 13                    22 a 31

Normes d’ús:
-              -Tècniques bàsiques per serrar a mà.
                -Posició correcta de l’operari
                -Cal mantenir l’angle correcte a l’inici del tall
                -Sempre cal serrar en el mateix sentit
                -Cal empènyer en el sentit de tall.
                -És convenient utilitzar tota la longitud de la fulla.
                -La velocitat ha de ser constant i no massa ràpida (40 a 60 curses per minut).

Tipus de serres mes usuals:



Altres tipus:
                -Serra de bastidor
                -Serra de cinta
                -Serra circular portàtil

Normes de seguretat:
              - No es pot agafar la serra amb les mans greixoses.
              -  No s’ha de forçar excessivament la serra i cal evitar moviments bruscos durant el serrat.
              -  El material que s’ha de serrar ha d’estar subjectat per evitar moviments i vibracions.
              -  De la mateixa manera que amb les altres eines, però especialment pel fet de ser una eina de     A               a                 tall implica que no s’hi pot jugar.
              -  Cal tenir cura dels possibles talls a les mans o en altres parts del cos.










LA SERRA ELÈCTRICA DE VOGIR


Elecció
                -Per la potència consumida.
                -Per la inclinació del tall en graus.
                -Per la profunditat del tall en mil·límetres.

Normes d’ús
               - S’utilitza per a fusta, metall i plàstic.
               - Per serrar una planxa cal col·locar una fusta a sota per amortir les vibracions.
               - És de gran utilitat per retallar figures i peces primes complicades o irregulars.
               - Cal no forçar la serra, ja que es produeix un escalfament i no en millora el rendiment.

Normes de seguretat
                -Abans de qualsevol manipulació d’una part de la màquina, cal desendollar-la.
                -Les obertures de refrigeració sempre han d’estar netes.
                -No s’ha d’utilitzar l’eina per a treballs per als quals no ha estat concebuda.
                -És convenient utilitzar ulleres de protecció.
                -Sempre que sigui possible cal utilitzar fixacions per mantenir ferma la peça que s’ha de serrar.
                -Cal mantenir les empunyadures i les mans seques d’oli i de greix.
                -Abans d'engegar la màquina, s'han d'haver desat les claus i els útils de reglatge.









LES ALICATES DE TALL


Elecció
-Per la seva utilització
                segons el tipus de tall
  - al biaix o rasant
  - frontal o lateral
                segons el material a tallar
- Per la longitud de les alicates en polzades o mil·límetres.
Normes d’ús
                -Cal utilitzar cada tipus d'alicates de tall segons la funció per la qual han estar     construïdes.
                -No es poden utilitzar amb material de duresa superior a la prevista per fabricant.
Normes de seguretat
                -No s'han de col·locar mai els dits entre el mànec.
                -S'ha d'anar en compte amb els talls i les puntes.
                -En cas d'utilitzar les alicates amb tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant.